Si a vostè li apareixen unes taques a la pell, elevades, amb molta picor, evanescents i que no deixen descamació encara que les rasqui, (favasses o "ronchas"), probablement sofreix una URTICÀRIA. Algunes vegades la inflamació és menys definida, ja que arranca de zones més profundes de la pell, i predomina als llavis, parpelles, llengua, genitals o extremitats. És el que es coneix com ANGIEDEMA.
Fins el 20% de la població pateix urticària algun cop durant la seva vida. En quasi la meitat dels casos estan presents a la vegada la urticària i l’ANGIEDEMA, en un 40 % només es manifesta la urticària i en un 10 % apareix només ANGIEDEMA. En principi no són malalties greus, però poden ser-ho si l'ANGIEDEMA s'estén al coll ("gola") o a la tràquea amb un compromís respiratori o si afecta l'aparell digestiu amb una pèrdua important de líquids (diarrea greu i fins i tot xoc).
Es considera que una urticària és aguda si dura menys de 6 setmanes, i crònica si persisteix més d'aquest temps. En els dos casos, l'alliberament cutani d'una substància anomenada Histamina és la causa principal i immediata de les alteracions. La histamina pot alliberar-se tant per al·lèrgia com per causes no al·lèrgiques. Tanmateix, alguns tipus d'urticària és deuen a altres substàncies diferents a la histamina.
Tant la urticària com l’ANGIEDEMA poden ser produïts per diferents causes i diferents mecanismés, entre ells l’al·lèrgic, el que fa que l’estudi etiològic d’aquesta patologia sigui complex. En el millor dels casos i després d'un rigorós estudi, es pot atribuir una causa específica només al 30 - 40 % de les urticàries.
Per determinar la causa de la urticària o de l’ANGIEDEMA, l'al·lergòleg a més de fer-li una exploració física acurada, en el curs de la història clínica li preguntarà sobre diferents aspectes:
Si la urticària és aguda, possiblement es pugui determinar la causa i no es requereixin més estudis; si és crònica, el més probable és que li sol·liciti una anàlisi de sang i si ho creu convenient també radiografies i anàlisis d'orina i de femta. D'altres cops - no sempre - també li faran un estudi cutani d' al·lèrgia.
Si és troba una causa, el més probable és que un aliment o un fàrmac en sigui el responsable, especialment en casos d'urticària aguda. En el nostre medi, les fruites son la causa més freqüent entre els aliments, juntament amb la llet i l'ou (sobretot en els nens) i el peix. Entre els fàrmacs, encara que les penicil·lines son molt conegudes com responsables de desencadenar una urticària, amb molta diferència, la primera causa son els antiinflamatoris no esteroides (Aspirina i semblants). Aquests, no només causen urticària, sinó que amb freqüència agreugen una urticària ja existent. D'altres causes son més remotes i el seu metge les indagarà: malalties endocrines, infeccioses, reumàtiques, mastocitosi, i encara amb molta menys freqüència malalties hereditàries i malignes.
Una causa freqüent d’urticària són els estímuls físics: per exemple, hi ha urticàries que es desencadenen amb l'exposició al sol, amb el fred o amb la calor, per pressió local, vibració, exercici físic, febre o pel simple fregament de la pell (dermografisme).
Si els símptomes son clarament intermitents, un registre pot ajudar molt al facultatiu. Així, els al·lergòlegs recomanem que el pacient prengui nota, en cada episodi de:
La principal mesura en el tractament de la urticària si es coneix la causa que la desencadena és evitar-la; seria el cas dels fàrmacs, desencadenaments físics; o fer un tractament de la patologia que la precipita (infeccions, parasitisme intestinal, etc) És important evitar els antiinflamatoris i d'altres fàrmacs que no siguin estrictament necessaris.
Si tot això resulta insuficient o no existeix una causa evident, el seu al·lergòleg probablement l’indicarà un tractament amb fàrmacs antihistamínics. Els considerats com "clàssics" (hidroxicina, dexclorfeniramina,..) en algunes persones produeixen efectes secundaris (somnolència i a vegades, sequedat de boca), la qual cosa no succeeix generalment amb els més moderns (ebastina, loratadina, cetirizina, mizolastina i semblants). De totes maneres el seu metge l’indicarà l’antihistamínic més adient per al seu cas. Algunes vegades el tractament no és suficient i serà necessari l’administració d’altres fàrmacs (corticoides o adrenalina) que han de ser controlats sempre per un facultatiu.
En resum, la majoria dels casos d'urticària/ANGIEDEMA són molt molests però passatgers i sense més gravetat. Amb l'ajuda del seu metge els pacients poden evitar els desencadenaments concrets -si existeixen-, o al menys, evitar les lesions amb la medicació adient. El més freqüent és que el quadre remeti espontàniament, tal com va aparèixer. Si no és així serà necessari un estudi més ampli per un especialista al·lergòleg.
