Consells per a pacients al·lèrgics

< tornar

Al·lèrgia a fàrmacs

Al·lèrgia als Medicaments

Els fàrmacs son productes beneficiosos, però també poden tenir efectes adversos, encara que només un petit percentatge d’aquestes reaccions adverses son veritablement reaccions al·lèrgiques.

En aquests casos, el sistema immunitari del pacient reacciona en contra del medicament i es produeixen substàncies químiques que són les responsables dels símptomes al·lèrgics.

Reaccions no Al·lèrgiques

Aquestes reaccions poden ser degudes a diferents mecanismes: altes dosis d’un cert medicament poden resultar tòxiques, especialment si es prenen un llarg període. L’antibiòtic vancomicina, per exemple, pot lesionar l’oïda i el ronyó, la teofilina, un medicament per l’asma, pot provocar palpitacions. Certs medicaments, com l’antibiòtic eritromicina, poden causar trastorns digestius. Totes aquestes reaccions no son al·lèrgiques, i el mateix pacient pot tolerar dosis més baixes.

D’altres pacients poden tenir una reacció adversa si tenen problemes al fetge o als ronyons, o per la interferència d’altres medicaments que es prenguin al mateix temps. En casos poc freqüents, un pacient pot tenir una deficiència de l’enzim responsable de metabolitzar el fàrmac.

Reaccions Al·lèrgiques
Al presentar-se una veritable reacció al·lèrgica, els signes i símptomes depenen de la part del sistema immunitàri que estigui reaccionant. La reacció al·lèrgica més greu es l’anafilaxi: quan un pacient té anticossos IgE programats per unir-se al fàrmac, al trobar-se tots dos es produeix un alliberament explosiu d’histamina i altres agents químics de les cèl·lules cebades a les que està connectada l’IgE, provocant una reacció que pot ésser molt greu.

La presència dels símptomes següents ha d’alertar al pacient o als seus familiars: sensació d'escalfor, vermellors, pruïja, urticària, inflor a la gola (edema laríngi), asma (broncoespasme), mareig per la baixa pressió sanguínia, ritme irregular del pols, basques o vòmits, dolor abdominal, shock i, rarament, mort.

Aquests símptomes requereixen atenció mèdica immediata, essent el tractament indicat l’adrenalina i altres mesures que el personal sanitari cregui convenients. La majoria de les reaccions anafilàctiques apareixen abans d’una hora després de l’exposició al fàrmac, i en un 5-20% dels casos es repeteixen hores després, amb més freqüència en pacients amb reaccions inicials molt greus. L’anticòs responsable (IgE) del desencadenament de l’anafilaxi, és prodüit pel sistema immunitàri en resposta a exposicions anteriors al fàrmac; aquesta producció pot ésser gradual, i molts pacients no tenen símptomes o bé presenten símptomes molt lleus. En aquest darrer cas, és molt important comunicar al seu metge aquestes reaccions, ja que és possible que siguin una senyal d‘advertència de perill d'una reacció anafilàctica futura.

La reacció al·lèrgica mes freqüent als fàrmacs és una erupció semblant al xarampió (sense urticària) que típicament apareix després d’uns quants dies de tractament, normalment només afecta la pell i desapareix al discontinuar l’administració del fàrmac. Excepcionalment apareixen ampolles a la pell, i això és senyal d’una complicació sèria. En tots els casos és necessari que ho consulti amb el seu metge, per a que ell li faci les indicacions pertinents.

El fet de que un pacient exposat a un medicament presenti una reacció al·lèrgica, depèn de molts factors: un és la naturalesa del fàrmac. Les reaccions són més freqüents amb penicil·lina, sulfamides, al·lopurinol (tractament de la gota), anti-convulsivants i medicaments anti-arítmics. La possibilitat de desenvolupar una reacció al·lèrgica pot augmentar si el fàrmac s’administra repetidament, en grans dosis, o amb injecció. El factor més important pot ser una tendència genètica heretada del sistema immunitari a desenvolupar aquests tipus de reaccions. Contràriament els antecedents familiars d’al·lèrgia a un fàrmac específic no signifiquen que un pacient tingui mes possibilitats de reaccionar al mateix fàrmac.

Avaluació

Si presenta una reacció inesperada mentre pren un medicament, cal que anoti el nom del medicament sospitós i consulti immediatament al seu metge. Aquest, valorarà varis factors para determinar si es tracta d'una al·lèrgia: Corresponen els símptomes a una reacció al·lèrgica? Quins fàrmacs s’han introduït recentment ? La majoria de les reacciones apareixen dies o setmanes després de la dosi inicial.

Els fàrmacs tolerats o administrats de forma crònica rarament són la causa de reaccions. Quina es la tendència del (dels) fàrmac(-s) sospitós (-os) a induir una reacció al·lèrgica? Actualment existeixen pocs exàmens disponibles per a diagnosticar al·lèrgies a medicaments específics: proves cutànies i anàlisi de sang (determinacions d’anticòs IgE) per als casos de penicil·lina i insulina. Les proves cutànies i sobretot les de laboratori, amb d’altres medicaments estan menys estandarditzades i per tant els seus resultats són menys fiables

Si vostè ha tingut una reacció en el passat amb algun fàrmac, pot rebre’l de nou? La majoria de cops, és preferible que el pacient prengui un fàrmac alternatiu. En tot cas si aquest fàrmac és necessari, cal consultar amb un especialista al·lergòleg per a que valori si la reacció que va presentar era de tipus al·lèrgic i si ho considera necessari practiqui les proves per arribar a un diagnòstic correcte.

Actualment no existeix cap anàlisi per preedir la possibilitat de desenvolupar reaccions al·lèrgiques. Què cal fer en el cas de presentar una reacció a un medicament? El pacient ha de prendre nota de qualsevol reacció que presentin a un fàrmac: nom comercial, per a què el prenia, quant temps feia, quin tipus de reacció ha presentat. Ha d’informar al seu metge, per a que ell valori la reacció i l’anoti al seu historial.

En ocasions posteriors quan se l’indiqui un tractament haura d’informar al metge de les reaccions anteriors. El metge valorarà si la causa de la reacció ha sigut per un mecanisme al·lèrgic i la necessitat d’enviar-lo a un especialista al·lergòleg per a que l’estudïi.

L’al·lergòleg després de realitzar un estudi, li indicarà quin fàrmacs pot prendre i si ha d’utilitzar una identificació d’Alerta-Mèdica.