AL·LÈRGIA AL POL·LEN DE GRAMÍNIES
Informació botànica: GRAMÍNIES
Família: GRAMÍNIES O POÀCIES
Nom científic (Espècie): integrada per milers d'espècies herbàcies que es caracteritzen per tenir talls buits amb fulles llargues i estretes. Els cereals (arròs, blat, civada, ordi, sègol, blat de moro) son gramínies cultivades de gran importància econòmica.
Castellà | Català | Euskera |
Gallego |
|
Cereals: Avena sativa L. Hordeum vulgare L. Secale cereale L. Triticum aestivum L. Zea mays L. |
Avena Cebada Centeno Trigo Maiz |
Civada Ordi Sègol Blat Blat de moro |
olo garagar zekale ogi arto |
Avéa Orgo Centeo Trigo millo mainzo |
Plantes silvestres: Agropyrum repens Alopecurus pratens. Anthoxanthum odo. Bromus mallis L. Cinodon dactylon Dactylis glomerata Festuca pratensis Lolium perenne Phalaris canarien. Phleum pratense Phragmites commu. Poa pratensis Trisetum paniceum |
grama oficinal cola de zorro grama de olor bromo dulce grama común dactilo cañuela ballico alpiste cola de topo carrizo cañuela |
gram gram d’olor dàctil ussona margall escaiola cua de rata canya bòrda |
Basaolo Lolloa Alpiste Ugarritza |
Lesta pata de galiña carrizo ballico |
Distribució: mundial.
Informació mèdica:
Per l'extensa distribució i el seu grau d'al·lergogenicitat és el pol·len més important. Presenten reactivitat creuada entre totes, és a dir que les persones al·lèrgiques a gramínies generalment, ho són a tots els pol·lens, siguin salvatges o de conreu.
La grama (Cynodon dactylon Pers. ) i la canya (Phragmites communis Trin.) tenen antígens propis que no reconeixen altres espècies.
Per produir símptomes es precisen nivells atmosfèrics de 30 a 50 grans de pol·len por metre cúbic d'aire, encara que quantitats inferiors poden ser suficients per a subjectes més sensibles.
A Europa el més per excel·lència per a la floració es retarda de sud a nord. Així, si a la Mediterrània és el més de maig, a Europa central i nordoccidental és el juny, i a l'Europa septentrional al juliol.
A la península ibèrica es distingeixen tres regions:
1. L' Espanya seca continental amb primaveres curtes, i estius-hiverns de temperatures extremes. Els canvis bruscos de temperatura provoquen una explosió floral de gramínies en un breu període de temps (4-6 setmanes) als mesos de maig i juny.
2. A la Mediterrània el clima és més suau i afavoreix una floració més llarga (del març fins l'agost), però menys intensa.
3. A l'Espanya verda de gran pluviositat, la floració dura des de l'abril fins al juliol. Les freqüents pluges provoquen un efecte d'escombrat sobre el pol·len que explica els pocs grans de pol·len trobats en relació amb l'abundància de prats.
Durant el període pol·línic la fruita fresca amb pell i sense rentar, pot contenir a la superfície, grans de pol·len impactats que poden ocasionar dermatitis i picor o inflamació de la boca.
La pol·linització de Cynodon dactilon (grama) i de Zea mays (blat de moro) pot durar fins al final de l'estiu.