Detall de la notícia

L’agonia de les faves. Què fem quan no desapareixen?“
Publicat: 04/04/2017

Més de 300.000 persones a Espanya tenen Urticària Crònica, una malaltia de la pell que afecta molt a la qualitat de vida i amb un gran impacte socioeconòmic.

Entre un 10 i un 20% de la població ha patit en algun moment un episodi d’Urticària Aguda.

Les formes cròniques arriben a afectar a un 1% de la població, essent poc freqüent en nens. 

La Urticària Crònica afecta més a dones  de 40 a 50 anys.

Segons el registre “Alergológica” on es recullen  totes les patologies que visita l’Al·lergòleg a nivell de tot el territori nacional , la urticària és la malaltia que té més impacte en la qualitat de vida del pacient i la que requereix més visites i atenció a serveis d’urgències.

Amb motiu de la celebració de la Setmana Mundial d’Al·lèrgia 2017  (2-8 d’ Abril) i sota el lema  l’agonia de les faves. Què fem quan no desapareixen?“, la SCAIC (Societat Catalana d’Al·lergologia i Immunologia Clínica) vol afegir-se a la iniciativa de la WAO ( Organització Mundial d’Al·lèrgia) que enguany estarà dedicada a la Urticària. El seu propòsit és difondre el coneixement de la patologia i promoure l’intercanvi d’opinions i idees entre els diferents professionals de la salut, educadors , pacients i autoritats sanitàries.

La Urticària crònica és una afecció dermatològica on apareixen “faves o ronxes” , pruïja intensa amb envermelliment i inflamació de la pell. En alguna ocasió va acompanyada d'edema de parts toves com les parpelles, llavis, genitals, llengua i/o extremitats i és llavors quan parlem d’angioedema.

Es considera que una urticària és aguda si la seva duració es menor de sis setmanes, i  crònica si persisteix  més d’aquest temps apareixent lesions diàriament o quasi diàries.   

Un percentatge elevat de la població pot presentar un episodi d'urticària en algun moment de la seva vida i si no hi ha cap desencadenant clar i ha estat un episodi agut, no requereix més estudi. Les urticàries degudes a un desencadenant específic són les urticàries al·lèrgiques. Aquestes requereixen estudi per part de l’al·lergòleg per confirmar la causa i poder evitar el contacte per prevenir la reacció.

La urticària crònica pot ser induïble (per estímuls físics com la colinèrgica, dermografisme o bé per calor, fred, sol, aigua) o espontània.

L’impacte de la Urticària Crònica en la qualitat de vida dels pacients que la pateixen és molt important. En part perquè l’aparició sobtada, impredictible, la intensitat de la picor, l’aspecte físic desfigurat, la vergonya, la por o la angoixa a què “un dia em falti la respiració“ (por generada en gran mesura pel desconeixement o la desinformació ) genera impotència per falta de control sobre la seva vida. A més, la falta de comprensió del seu entorn, la impossibilitat de conciliar la seva vida laboral i personal generen un estrès emocional i psicològic tan intens que en moltes ocasions acaba generant frustració, ansietat i desesperança.

Són molts els pacients que arriben a la consulta intentant cercar una causa al·lèrgica a la seva urticària. Per aquest motiu, és importantíssima la relació metge-pacient per poder explicar-li que el més probable és que darrera de la seva malaltia hi hagi un possible trastorn immunològic de causa incerta i que la recerca de molts estudis al·lergològics no ens portaran a un diagnòstic etiològic de la seva malaltia. És cert que moltes malalties al·lèrgiques poden tenir com a manifestació inicial una urticària, però no totes les urticàries són de causa al·lèrgica. Per tant, el paper de l´Al·lergòleg és fonamental en aquests casos per informar al pacient d’aquesta situació i no encoratjar-lo a la recerca d’alguna cosa probablement inexistent.

Totes les urticàries cròniques precisen d’un estudi i una valoració mèdica per cercar possibles malalties associades o identificar agents desencadenants i/o agreujants.

El control de la Urticària Crònica s’aconsegueix ajustant el tractament mèdic al màxim i portant un seguiment individualitzat de cada malalt adoptant estratègies per millorar l’autoestima i la qualitat de vida d’aquests pacients. Si bé fins ara només disposàvem d’antihistamínics i corticoides o altres immunosupressors per tractar la malaltia, ara es disposa de nous medicaments que ens ajuden a controlar i en moltes ocasions curar la urticària.

 Des del Comitè d'Al·lèrgia Cutània de la SCAIC, es posarà en marxa una iniciativa per millorar el coneixement de la malaltia i la qualitat de vida d’aquests pacients i de les famílies que els envolten anomenada “L’Escola de la Urticària Crònica” comenta la Dra. Anna Sala, Al·lergòloga de l´Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, coordinadora del propi Comitè. Aquesta “Escola” consistirà en tallers per a pacients amb urticària crònica on participarà un equip multidisciplinari format per al·lergòlegs, dermatòlegs, pediatres-al·lergòlegs, metges de família, psicòlegs i infermers per donar resposta a tots els dubtes i pors que moltes vegades tenen aquests pacients i que en una consulta no es poden resoldre. D’aquesta manera s’oferirà un tractament global i s’ explicaran els falsos mites relacionats amb la urticària. D’ aquesta manera es pretén millorar la qualitat de vida del pacient,  ja que millorarà el coneixement de la seva malaltia. Donat que els tallers seran de grups reduïts, facilitarà la comunicació i promourà la relació entre tots els pacients i entre aquests i els professionals. Per tant, aquesta iniciativa estarà oberta a tots els pacients amb urticària crònica, adults o nens amb els seus pares o tutors, per oferir un control complementari extra a les seves visites habituals amb l´especialista.

 

Comitè d’Al·lèrgia Cutània de la SCAIC

www.scaic.cat

Per més informació contacti amb:

Anna Sala:  asala@vhebron.net