AL·LÈRGIA AL POL·LEN D'ALTIMIRA
Informació botànica: Altimira
Família: COMPOSTES o ASTERÀCIES Nom científic (Espècie): Artemisia vulgaris L.
Noms comuns:
- Català: donzell salvatge, artemega i altimira
- Castellà: altamisa, artemisia, artemega, ceñidor, hierba de San Juan, madra, tamarajas.
- Euskera: belarmin, erle-belarr, harjo, ario
- Gallego: artemexón, axenxo, herba da Nosa Señora
Com distingir-la?
Planta que viu més d'un any, mesura entre 60 i 120 cm d'alçada, té fulles de color verd fosc per la part superior i blanques per la part inferior, grups de flors abundants i de color vermell fosc.
Es troba a:
Voreres de camins i carreteres, voreres de rius, terrenys no cultivats; poden créixer fins a 1600 metres d'altitud.
Distribució: Tota Europa.
Espècies de la mateixa família: Vara d'or (Solidago virgaurea L.), Margarida de prat (Leucanthemum vulgare Lam), Tornassol (Helianthus annus L.), Herba cana (Senecio vulgaris L.), Camamilla (Matricaria chamomilla L.), Card (Cirsium sp.).
Informació mèdica:
Provoca al·lèrgia a la primavera i al final de l'estiu (d'agost a octubre).
Els al·lèrgics a l'altimira poden tenir problemés amb certs aliments:
La mel i les pipes de tornassol
La camamilla, en infusió o rentats oculars
Api, pastanaga i espècies.
En alguns pacients es produeix reacció en menjar certes fruites com: poma, meló i síndria.
A Amèrica té gran importància l'Ambrosia trífida i l'Ambrosia elatior, conegudes com "ragweed"; aquest tipus de compostes no existeix a Europa.
Moltes espècies de la família de les compostes són de menor importància en al·lèrgia, ja que pol·linitzen mitjançant insectes, i per tant la concentració de grans a l'atmosfera és menor.